Transformar amb l’art

Compartim la reflexió que vam traslladar a la taula rodona “Art i transformació social”, en el Drap-Art’18, en la que vam participar juntament amb Carme Mayugo de Teleeduca i la xarxa Artibarri, i la Fundació Cristina Enea de San Sebastián.


Avui, m’agradaria portar aquests tema, el de l’art transformador, a contrades properes –com diu un bon amic– i explicar-lo a partir de conceptes senzills que tots comprenem i que ens acosten radicalment a l’activitat de què us parlem.

I m’agradaria portar-ho a aquest terreny pròxim i entenedor perquè la transformació real ve de l’acció, mai de la teoria, es produeix en espais no intel·lectualitzats, és una acció que es dóna en la base social, en els espais de vida i d’organització comunitària, generalment en espais o situacions amb moltes vulnerabilitats (i dic vulnerabilitats que no necessàriament són de marginació o exclusió social, també es donen en àmbits personals o de grup social, i també –i d’això no se’n parla– en grups socialment ben posicionats hi ha vulnerabilitats personals que comporten disfuncionalitats com, per exemple, situacions d’abús de poder que ens mostren, no una situació apoderada, sinó de feblesa).

Això no obsta perquè calguin mediadors formats perquè l’acció tingui un acompanyament eficaç i perquè l’apoderament que es genera comporti també el desapoderament dels que ocupem espais més privilegiats (tot un tema sobre el que podeu aprofunir al blog Desempoderamiento).

Com us deia, doncs, portarem el tema a contrades properes, i la més propera que sen’s acut és la definició del diccionari.

A aquesta, que ara de seguida us traslladaré, cal sumar-hi una mirada personal que tots podem tenir arran d’aquelles situacions en què trontollem, la vida ens trontolla, o ja naixem trontollant, i que hem pogut millorar o superar mitjançant una activitat artística (pintar, escriure, ballar, etc.)

A més, voldria plantejar algunes qüestions per anar reflexionant:

  • I perquè una activitat artística permet transformar?
  • Tota activitat artística transforma?
  • Com s’ha de desenvolupar una activitat artística perquè sigui transformadora?

En definitiva, a què ens referim quan parlem de transformar a través de l’art?

Anem al diccionari i busquem:

Art: habilitat o destresa per fer coses que s’ha adquirit amb l’aprenentatge o bé amb l’experiència. (CAPACITAT DE FER COSES)

Social: de la societat humana o que té relació amb el conjunt de les persones. (PERSONES)

Transformar: Canviar [persones] de forma, aspecte, estat d’ànim, de situació, etc. (CANVIAR)

Creativitat: entre les diverses definicions ens quedem amb les dues següents:

  • Fromm (1959): “La creativitat no és una qualitat de la qual estiguin dotats particularment els artistes i altres individus, sinó una actitud que pot posseir cada persona”. (ACTITUD)
  • Getzels i Jackson (1962): “La creativitat és l’habilitat de produir, formar noves situacions i/o reestructurar situacions estereotipades”. (FORMAR NOVES SITUACIONS O Reestructurar SITUACIONS ESTEREOTIPADES)

Així, art social transformador seria, de manera senzilla:

La capacitat de les persones (social) de fer coses (art) amb una actitud (creativitat) que ens permet crear noves situacions o canviar situacions estereotipades (transformació).

A aquesta definició immediatament li hauríem d’afegir conceptes com comunitat, companyia (de companys, d’acompanyament…), equitat, equilibri, redistribució, empoderament, resiliència, valors, justícia social, alegria, cures mútues…

D’aquí podem inferir que:

  • L’art és un dret que escau a totes les persones.
  • Tots som artistes, perquè tots tenim la capacitat de fer coses a partir de l’aprenentatge o l’experiència.
  • La creativitat és una necessitat bàsica que ens permet desenvolupar-nos, avançar i modificar allò que necessitem modificar.
  • I que l’actitud, perquè sigui transformadora, ha de ser d’empoderament, ha de ser de protagonisme, ha de ser de resiliència, ha de ser de cures, ha de ser comunitària, ha de ser d’acompanyament, ha de ser de justícia social, ha de ser equitativa, ha de ser d’alegria, etc.

I perquè l’art?

Perquè l’art ens permet comunicar-nos amb empatia, explicar-nos i explicar als altres, a desenvolupar habilitats que tenen el seu espai paral·lel de correlació en la societat (com l’autoestima, l’autoconfiança, habilitats físiques, mnemotècniques, relacionals, etc.)…

Per exemple, si fem una obra de teatre, si dansem, si pintem, si fem circ, els processos de creació, execució, interpretació del producte ens donaran unes eines i una mirada que facilitarà l’acolliment propi i d’altres, transformarà la nostra realitat, la personal i de retruc la col·lectiva, i entendrem la societat d’una manera diferent.

Perquè, al final, es tracta d’estar més a prop uns dels altres i millorar la nostra sintonia emocional, és a dir, l’empatia (l’art permet organitzar les emocions), i crear d’aquesta manera espais de micropolítica on les nostres subjectivitats es trobin i puguem crear accions comuns que ens millorin a tots.

Com diu Inés Sanguinetti, El dia que desapareguin els herois, desapareixeran també les víctimes

Moltes gràcies

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Transformar amb l’art

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

%d bloggers like this: